En el col·le «Humanista» ens agrada mirar a la llunyania, per on es posa el sol, i imaginar els horitzons més aclarits i bells, ens agrada indagar pels camins dels sons més atrevits i emprendre les rutes més molt variopintas, repletes d’aventures molt, però que molt divertidas.

Ací, en el nostre particular món de l’Humanista, els peques s’atrevixen amb la terra que toquen i saben de la seua màgia, i llavors, aprenen a crear amb ella, i s’atrevixen amb l’aire que respiren, i mouen pel cel les paraules per a convertir-les en sentiments. I parlen, i riuen i s’expresan…y tot el que diuen, ho envien a través de l’univers en un viatge inacabable que…¿Qui sap on arribarà? Perquè…¿Algú sap on va, per on ve, o quin lloc aconseguirà un missatge enviat a través de la ràdio?

I ací, en este món divertit de l’Humanista, els peques es troben, s’abracen, es miren als ulls i aprenen a comprendre’s; vaja camí apassionant! Entendre i que t’entenguen! Res com fer una pinya, tots juntets i sentir prop, molt prop, el cor de qui tens davant. Ací, en el nostre xicotet món de sons de l’Humanista, tractem d’entendre’ns de cor a cor, entre aprenentatges, vivències, lletres, restes, divisions i sempre, sempre, sumes i més sumes d’emocions de les bones, de les que fan riure per dins.